34.- de Vallvidrera a Sant Cugat

Uff, quin ensurt, quan he arribat al Baixador de Vallvidrera i hi havia una gernació que no deixava fer ni un pas. Vaja, ja sé que tinc molt seguidors… però tants? Ah, és que d’allí sortia també la caminada del Barnatresc fins a Molins de Rei. Bé, nosaltres fèiem un Barnatresc cap a Sant Cugat.

Un bon grupet: 73 companys i amics que han volgut compartir aquesta caminada amb mi.

Vinga, doncs, escales amunt cap a Vil·la Joana i el centre d’informació de Collserola, i xino-xano fent pista cap al Coll del Gravat.

D’allí anem baixant per creuar la Rabassada i parar una estona a veure les ruïnes del Casino de la Rabassada, on hem fet una curteta explicació històrica.

Enfilem cap al viaducte de Can Ribes per baixar a la Font de la Rabassada: aquí toca parar a esmorzar i preparar-nos per a la part llarga del camí.

Seguim cap a la Font d’en Ribes on ens hem fet la foto de grup. Aquesta és una font d’estil modernista que forma part dels antics jardins del Casino.

Creuem el viaducte i enfilem cap a Sant Medir. Anem fent camí i camí, tot baixada, amb força rocs i arrels. Obviem el primer indicador que mena a Sant Medir perquè vull descobrir el camí de Cal Jener, que no he fet mai.

Ara sí: baixem cap a cal Jener on podem veure una antiga masia molt ben restaurada i conservada que fa de restaurant.

Un corriol menut ens duu al fons de la vall i travessem per sobre la canal d’una sèquia, 

per arribar a l'ermita de Sant Medir on hi ha una bona font... Vaja, avui no raja. Tots els que hi hem anat altres cops comptàvem amb l’aigua d’aquesta font per sadollar-nos i per primer cop la veiem tancada. 

Fem una volteta per admirar la capella i seguim avall pel camí que ens durà a...

l'ermita de Sant Adjutori: una de les poques capelles romàniques circulars que hi ha a Catalunya. Els homes ens apropem a la porta per fer la pregària: sant Adjutori, sant Adjutori... i la resta pels que vinguin l’any vinent.

Vinga avall, avall que fa baixada. Això sembla la Rambla: famílies, bicicletes, cavalls i el nostre gran grup. Deixem a la dreta un corriol amb un indicador que posa Valldaura, del qual prenc bona nota per fer una descoberta un altre dia.

Aviat som a Can Borrell, on fem una paradeta per satisfer les necessitats bàsiques, i pista avall un altre cop fins al Pi d’en Xandri.

Aquest pi monumental és un bon punt per fer una foto de grup ja a molts pocs metres del nostre destí: Sant Cugat del Vallès.

A l’entrada de la vil·la, part del grup va cap al tren i la resta enfilem cap al restaurant La Bolera per recompensar-nos amb una merescuda calçotada. Això sí, abans... una cerveseta a la terrassa davant del Monestir.

Ei, es van acabar les piles i no tinc la traça del recorregut, però podem comptar que han estat uns 13 km que hem fet a bon pas.

Una caminada fantàstica amb molt bona companyia... tot anant de descoberta.

Doncs vinga fins la propera i gràcies als companys que han fet les fotos i al Jordi que ens ha fet un video