Uff, quin ensurt,
quan he arribat al Baixador de Vallvidrera i hi havia una gernació que no deixava
fer ni un pas. Vaja, ja sé que tinc molt seguidors… però tants? Ah, és que d’allí
sortia també la caminada del Barnatresc fins a Molins de Rei. Bé, nosaltres
fèiem un Barnatresc cap a Sant Cugat.
Un bon grupet: 73
companys i amics que han volgut compartir aquesta caminada amb mi.
Vinga, doncs,
escales amunt cap a Vil·la Joana i el centre d’informació de Collserola, i xino-xano
fent pista cap al Coll del Gravat.
D’allí anem baixant per creuar la Rabassada i parar una estona a veure les ruïnes del Casino de la Rabassada, on hem fet una curteta explicació històrica.
Enfilem cap al
viaducte de Can Ribes per baixar a la Font de la Rabassada: aquí toca parar a
esmorzar i preparar-nos per a la part llarga del camí.
Seguim cap a la
Font d’en Ribes on ens hem fet la foto de grup. Aquesta és una font d’estil
modernista que forma part dels antics jardins del Casino.
Creuem el viaducte
i enfilem cap a Sant Medir. Anem fent camí i camí, tot baixada, amb força rocs
i arrels. Obviem el primer indicador que mena a Sant Medir perquè vull
descobrir el camí de Cal Jener, que no he fet mai.
Ara sí: baixem cap
a cal Jener on podem veure una antiga masia molt ben restaurada i conservada
que fa de restaurant.
Un corriol menut ens
duu al fons de la vall i travessem per sobre la canal d’una sèquia,
per arribar
a l'ermita de Sant Medir on hi ha una bona font... Vaja, avui no raja. Tots els que hi hem
anat altres cops comptàvem amb l’aigua d’aquesta font per sadollar-nos i per
primer cop la veiem tancada.
Fem una volteta per admirar la capella i seguim
avall pel camí que ens durà a...
l'ermita de Sant Adjutori: una
de les poques capelles romàniques circulars que hi ha a Catalunya. Els homes
ens apropem a la porta per fer la pregària: sant Adjutori, sant Adjutori... i
la resta pels que vinguin l’any vinent.
Vinga avall, avall
que fa baixada. Això sembla la Rambla: famílies, bicicletes, cavalls i el
nostre gran grup. Deixem a la dreta un corriol amb un indicador que posa Valldaura, del qual prenc bona nota per
fer una descoberta un altre dia.
Aviat som a Can
Borrell, on fem una paradeta per satisfer les necessitats bàsiques, i pista
avall un altre cop fins al Pi d’en Xandri.
Aquest pi monumental
és un bon punt per fer una foto de grup ja a molts pocs metres del nostre
destí: Sant Cugat del Vallès.
A l’entrada de la vil·la,
part del grup va cap al tren i la resta enfilem cap al restaurant La Bolera per
recompensar-nos amb una merescuda calçotada. Això sí, abans... una cerveseta a
la terrassa davant del Monestir.
Ei, es van acabar
les piles i no tinc la traça del recorregut, però podem comptar que han estat uns
13 km que hem fet a bon pas.
Una caminada
fantàstica amb molt bona companyia... tot anant de descoberta.
Doncs vinga fins la propera i gràcies als companys que han fet les fotos i al Jordi que ens ha fet un video